Skip to content

Lecziun 4

4.1. Interrogaziuns da cumplet (interrogaziuns da paraula) e respostas

4.1.1. Interrogativpronoms ed demonstrativpronoms

4.1.1.1. Interrogativpronom (praśnārthakasarvanāma n. = प्रश्नार्थकसर्वनामन्)

Nominativ singularNominativ plural
Neutrumkim = किम्kāni = कानि
Masculinkas = कस्ke = के
Feminimumkā = काkās = कास्

4.1.1.2. Demonstrativpronoms (nidarśakasarvanāmāni n. = निदर्शकसर्वनामानि)

Stems
tad = तद्
"el, ella, quai; il, la, l"
(Menziunà)
etad = एतद्
"quest, questa, quest"
(mult proxima al locutur)
idam = इदम्
"quest, questa, quest"
(proxima)
Nominativ singular
Neutrumtad = तद्etad = एतद्idam = इदम्
Masculinsa, so saḥ = स सो सःeṣa, eṣo, eṣaḥ = एष एषो एषःayam = अयम्
Femininsā = साeṣā = एषाiyam = इयम्
Nominativ plural
Neutrumtāni = तानिetāni = एतानिimāni = इमानि
Masculinte = तेete = एतेime = इमे
Feminintās = तास्etās = एतास्imās इमास्

Per il Nom. sg. masc.:

  • sa, eṣa (स एष) stat avant tut ils sons exceptà curt -a
  • so, eṣo (सो एषो) stat avant -a, che vegn elidì cun Avagraha (disparisc)
  • saḥ, eṣaḥ (सः एषः) stat mo en pausa (fin da frasa, fin da vers)

Per pudair furmar cun questis pronomins (sarvanāman n.) frasis, è anc necessari la cognoschientscha da las reglas da Sandhi suandantas:

4.1.2. Sandhi da final -m

Final -m vegn remplazzà avant consonantas cun Anusvāra (-ṃ). A la fin da frasa u vers e avant vocals resta -m.

4.1.3. Sandhi da final -e

  1. avant a- resta -e senza midada: l'a- iniciala elidescha cun Avagraha:
    p.ex. ete + agnayas » ete 'gnayaḥ = एते ऽग्नयः "Quests fieu"

  2. avant autras vocals che curt a- vegn -e usitadamain remplazzà cun -a cun Hiatus. Era la midada cun -ay vegn avant:
    p.ex. ime + īśvarās » ima īśvarāḥ = इम ईश्वराः (rar: imay īśvarāh = इमयीश्वराः) "Quests SIGNURS"

4.1.4. Sandhi da final -d

Final -d vegn en pausa e avant gutturals senza son (k, kh) e labials (p, ph) remplazzà cun -t.

La midada avant autras consonantas vegn tractada pli tard. Evitai per l'emprima già quests cunfins da sons!

4.1.5. Frimas d'interrogaziun

Cun questis pronomins furman ins per exempel las frimas d'interrogaziun suandantas:

SingularNeutrumtat kim? /kiṃ tat?
तत्किम्, किं तत्
etat kim? /kim etat?
एतत्किम्, किमेतत्
idaṃ kim? / kim idam
इदं किम्, किमिदम्
"Quai è quai?"
Masculinsa kaḥ? / kaḥ saḥ?
स कः, कः सः
eṣa kaḥ? / ka eṣaḥ
एष कः, क एषः
ayaṃ kaḥ? / ko 'yam?
अयं कः, को ऽयम्
"Tgi è quai?"
"Quai è il?"
Femininsā kā? / kā sā?
सा का, का सा
eṣā kā? / kaiṣā? (= kā + eṣā)
एषा का, कैषा
iyaṃ kā? / keyam? (= kā + iyam)
इयं का, केयम्
"Tgi è quai?"
"Tgi è la?"
PluralNeutrumtāni kāni? / kāni tāni?
तानि कानि, कानि तानि
etāni kāni? / kāny etāni?
एतानि कानि, कान्येतानि
imāni kāni? / kānīmāni? (= kāni + imāni)
इमानि कानि, कानीमानि
Masculinte ke? / ke te?
ते के, के ते
ete ke? / ka ete?
एते के, क एते
ime ke? / ka ime?
इमे के, क इमे
Feminintāḥ kāḥ? / kās tāḥ?
ताः काः, कास्ताः
etāḥ kāḥ? / kā etāḥ?
एताः काः, का एताः
imāḥ kāḥ? / kā imāḥ?
इमाः काः, का इमाः

In exempl da autras dumondas:

viṣṇuḥ kaḥ? = विष्णुः कः resposta: viṣṇur īśvaraḥ = विष्णुरीश्वरः. (Qua po man al suttetg nominal il subject per exempel en l'entschatta, per accentuar la connexiun cun la dumonda.)

NOTIZIA: Las respostas, che Vus pudais dar cun voss savair da sanscrit fin qua a talas dumondas, correspundan naturalmain anc betg en mintga relaziun al bon sanscrit idiomatic.

4.2. Exercizi

A) Formai oralmain cun las suandantas paraulas dumondas secund il schema viṣṇuḥ kaḥ (विष्णुः कः) e respondai las dumondas en sanscrit:

śruti, śiva, brāhmaṇa, dvija (plural), indrāṇī, dhenu, tulādhara, kālidāsa

= श्रुति, शिव, ब्राह्मण, द्विज (बहुवचनम्), इन्द्राणी, धेनु, तुलाधर, कालिदास

B) Formai per l'exercizi da lectura dumondas secund il model etat kim (एतत्किम्) e respondai las dumondas cun las paraulas indicadas e pronom demonstrativ per exempel eṣa bālaḥ (एष बालः):


(fonte da l'imagia: detagl)

Part da la Global Village Library da Tüpfli